Consiliaris de la Junta Central de Germandats de Setmana Santa

La nostra Setmana Santa, de molt bona solera espiritual va “in crescendo”. Progressa quantitativament i es pretén que tinga idèntic avanç en qualitat. Aquesta és la millor prova de la seua puixant vitalitat.
Però no sols ha d’enriquir-se la nostra Setmana Santa, amb un major nombre de penitents i amb un més ampli recorregut processional, sinó que precisa també d’una major formació litúrgica en tots, perquè participen més activament en els actes del temple.
La Junta Central, òrgan coordinador de les Germanors, es preocupa molt d’aquesta formació i tots han de convéncer-se que la litúrgia del carrer es nodreix de la del temple, i que a ella deu la seua força i vigor.
És molt corrent i vulgar l’afirmació que la nostra Setmana Santa revist caràcters especials de recolliment, austeritat i gravetat. Des d’antany va anar així. Però On van aprendre els *torrentinos de hui aquestes virtuts que tant els enalteix? Provenen, indubtablement, de l’educació forta i cristiana que van rebre en les seues llars, saturats de cristiana pietat.
La Setmana Santa de hui és obra d’ahir, i la de demà serà el fruit de la sembra de hui. Per això no podem només viure de tradicions estancades, que gradualment perden es contingut. La tradició és cosa que es fa cada dia i per això mai està completa.
La tradició ha de conservar-se i renovar-se, si no volem que es convertisca en un pes mort. La Junta Central ha d’aconseguir que a la configuració forta i austera de les nostres desfilades s’unira la formació litúrgica i participació activa dels germans, hauria aconseguit vitalitzar la nostra tradició, espentant-la cap a un demà millor.

José González Frasquet
(Saluda Revista any 1957)

Amb aquestes paraules volem agrair el suport dels consiliaris que ens han acompanyat en aquest camí que comencem fa ja 75 anys. Ells ens mostren com hem d’actuar en la nostra vida quotidiana, ens ensenyen al fet que la nostra força per seguir els passos de Jesucrist està en l’Eucaristia. Ens dóna força per a comprometre’ns i ajudar als altres, especialment, en el nostre treball pels altres en el camp de la Setmana Santa.