La culminació de totes les celebracions de la nostra Setmana Santa té lloc el Diumenge de Gloria, dia en què la cristiandat sencera rememora la victòria de Jesucrist sobre la seua Mort i la seua Resurrecció.
Les primeres notícies que tenim de la nostra població respecte a esta commemoració festiva, ens fan retrocedir a principis del segle XVII.
Per orde rotatori ix triada la Reina cada any per una germandat distinta, havent de fer-li esta la corresponent escorta.
El significat d’esta figura posseïx dos caràcters distints: un sentit històric, volent veure en ella la representació fidedigna de la Virreina de València Senyora Germàna de Foix, que en alguna ocasió en el segle XVII presidia esta celebració, deixant estipulat que tots els anys una donzella torrentina presidira, en nom seu, este acte. I un sentit des de la fe: el sentit de “un àngel”, que anuncia davant de la Mare de Déu la Resurrecció del Salvador.
En l’actualitat se seguix tot un cerimonial. La reina va davant de la Mare de Déu de Monte-Sion portant l’estendard del “Al.leluia” acompanyada per dos cambreres i els patges que s’encarreguen d’ajudar-li a portar la capa, mentres que el sacerdot que va darrere de Jesús Ressuscitat porta la palma de la Victòria. En el moment de la Trobada de Jesús amb sa mare, María, s’intercanvien ambdós símbols, col·locant-se l’estendard en la mà de la imatge del Crist Ressuscitat, mentres la reina presa la palma fins a l’Església de l’Assumpció de Ntra. Sra. on se celebra l’Eucaristia de la Resurrecció.
És d’assenyalar en este dia de Resurrecció el muntatge enmig de la plaça de la crida “carxofa” de l’existència del qual tenim notícia des de la mitat del segle passat i des d’on, en el moment de la Trobada, es desprenen nombrosos missatges en papers de colors que contenen les crides “al.leluies”, composicions en forma de poesia que en to satíric denuncien fets i personatges de la població o lloen les excel·lències juvenils de la reina i de les seues cambreres. En el seu interior també solia col·locar-se alguns coloms i pardals que a l’obrir-se esta eixien volant.