Junta Central Hermandades de Semana Santa - Torrent

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Hermano Mayor Supremo

Eduardo Simó Mora

Un any més i com ja és tra­dicional, des d’estes línies el Germà Major Suprem convida a tos els torren­tins als actes de Setmana Santa, a participar en cada una de les processons que les germandats realit­zaran pel poble representant moments de la Passió i Mort de Nostre Senyor, culminant tots ells el Diumenge de Re­surrecció, en l’Encontre de la Mare de Déu amb el seu Fill Ressuscitat.

Eixe dia, i brillant amb llum pròpia, una jove del poble anunciarà que Crist ha Ressuscitat, moment en el qual vi­vim un dels actes més emotius i d’ale­gria que celebrem a Torrent. L’explosió de goig de tot el poble culminat en l’apertura de la Cartxofa i l’esclat dels focs d’artifici.

Enguany eixa jove torrentina que ostenta el títol de Reina de l’Encontre i Àngel de la Ressurrecció, recau en la senyoreta Gemma Torrent Medina, que al igual que jo, i des de menuts, hem viscut a les nostres famílies la Set­mana Santa i participem activament en la “nostra” Germandat dels Dolors. Les més sinceres felicitacions tant per a ella com per a tota la seua família; a Pepe “el Catxo” i a Conxín, els pares de la “xiqueta” agrair tot l’esforç que han fet i desitge que ho disfruten de manera especial este any.

També donar les gràcies i l’enho­rabona a la Germandat de Ntra. Sra. de los Dolors, en la banda de cornetes i tambors al capdavant, i animar-los a estar al costat de la “nostra Reina”. Gràcies també a la junta directiva, de la qual soc membre, per la confiança depositada tant en mi com en el “meu company i amic” José Antonio, per tri­ar-nos com a delegats per representar a la Germandat a la Junta Central.

Agrair especialment a tots el com­panys de la Junta Central, la qual any rere any demostra que no està for­mada sols per delegats, sinó que som persones que treballem junts per un fi comú i la unió demostrada en tots els moments i les bones relacions personals entre nosaltres ens ajuden a aconseguir qualsevol objetiu que ens proposem. Per tost els moments viscuts junts i pels que vindran …. gràcies.

No puc acabar sense recordar a mon pare, que ja no està entre nosal­tres, que en va donar la vida i em va transmetre la fe i l’estima a la Setma­na Santa i que va fer de mi l’home que hui soc. Em va acompanyar en el camí des de xicotet i em va ensenyar a sen­tir la Setmana Santa com ho feia ell, li ho agrairé tota la meua vida. Ell va ser el Germà Major Suprem l’última vega­da que la nostra Germandat va traure Reina allà per l’any 2002, i enguany des del cel m’acompanyarà i es sentirà ben pagat.

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;}
 

Festa Interés Turístic Comunitat Valenciana


Newsflash

En los medios de comunicación se repite hasta la saciedad que la Iglesia está alejada de la realidad del mundo, de los tiempos, del lenguaje y de las costumbres de las gentes. Se anuncian con estadísticas y estudios demoscópicos la crisis y la falta de fieles como de vocaciones sacerdotales. Pero sin dejar de valorar estas cifras y datos, no hay que olvidar que la Iglesia no aparece entre los problemas más graves de los españoles, y sí, por ejemplo, la clase política; para un 20% de la población los políticos son el tercer problema. Por tanto, el problema no es única y exclusivamente de la Iglesia. La cuestión está que en el mundo en el que hoy vivimos se ha instalado un sentimiento de vértigo y riesgo en el que la prisa nos impide reflexionar y valorar lo verdaderamente importante, aquello de lo que no se puede prescindir. Y es ahí donde la Iglesia tiene mucho que decir. A pesar de los ataques que viene sufriendo y que siempre sufrirá, tenemos que decir con humildad, pero con rigor y conocimiento de causa, que la Iglesia está donde nadie quiere estar. ¿Somos conscientes del papel que está ejerciendo la Iglesia en nuestros días, tanto en colegios, comedores sociales, centro de inmigrantes o en prisiones? Y los cristianos, ¿estamos dispuestos a seguir este legado? ¿Hemos comprendido lo que significa entenderse como seguidores de Cristo? ¿Somos y seremos capaces de transmitir y vivir la esperanza que Cristo nos anuncia en estos tiempos que parece diluirse la misma idea de Dios? En definitiva ¿nos convertiremos las cristianos en la voz de los sin voz?