Junta Central Hermandades de Semana Santa - Torrent

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Reina del Encuentro 2017

 

Gemma Torrent Medina
Reina del Encuentro y Ángel de Resurrección 2017

032b baja

 

Des que m’aconseguix la memòria, porte desit­jant poder dirigir-me a vosaltres com a Reina de l’ Encontre i Àngel de la Resurrecció i per fi, eixe moment ha arribat i és tot un honor per a mi poder fer-ho.

És difícil expressar el que jo, com torrentina que sóc, sent cada any el Diumenge de Glòria quan la Reina anuncia “la Resurrecció del Nostre Senyor”, s’obri la ‘carxofa’ i els coloms ixen volant fent-se pas entre les al·leluies. Reconec que no hi ha hagut any que una llàgrima no delatara la meua il·lusió.

Cada any arriben dies en què en els carrers de Torrent reina el silenci, que trenquen les cornetes i tambors al so­nar, els passos processionen i el poble ix a fer manifest de la seua fe.

A pesar del pas del temps, les tradi­cions a Torrent es mantenen, sent capa­ços de prosperar però sense oblidar allò que ens representa i ens fa diferents. Com a Reina de l’Encontre i Àngel de la Resurrecció del 2017, espere poder transmetre-vos la meua alegria i devo­ció, el meu sentiment i il·lusió que en­guany, més que cap altre, podré sentir.

Agrair a la meua Germandat, la Molt Il·lustre Germandat de la Nostra Senyora dels Dolors i a la Junta Central de Germandats de Setmana Santa, per transmetre’m el seu suport i per confiar en mi per a representar aquest càrrec tan important com és la imatge de la Germana de Foix, Virreina del Regne de València.

Gràcies a la meua família, per ha­ver-me educat en la fe i per ser els res­ponsables que la Setmana Santa 2017 marque la meua vida. Pel seu esforç i paciència, mil gràcies.

No podria oblidar-me de donar-li les gràcies a la part més tendra i in­nocent que enguany m’acompanyarà, gràcies Claudia i Blanca, espere que aquest camí siga inoblidable per a les tres.

Finalment, gràcies als més menuts d’aquesta festa, els meus 20 radiants solets que brillaran el Diumenge de Resurrecció al meu costat.

Espere que enguany siga especial per a tots, que visqueu activament la Setmana Santa amb il·lusió i devoció com a bons cristians.

 

 

Festa Interés Turístic Comunitat Valenciana


Newsflash

En los medios de comunicación se repite hasta la saciedad que la Iglesia está alejada de la realidad del mundo, de los tiempos, del lenguaje y de las costumbres de las gentes. Se anuncian con estadísticas y estudios demoscópicos la crisis y la falta de fieles como de vocaciones sacerdotales. Pero sin dejar de valorar estas cifras y datos, no hay que olvidar que la Iglesia no aparece entre los problemas más graves de los españoles, y sí, por ejemplo, la clase política; para un 20% de la población los políticos son el tercer problema. Por tanto, el problema no es única y exclusivamente de la Iglesia. La cuestión está que en el mundo en el que hoy vivimos se ha instalado un sentimiento de vértigo y riesgo en el que la prisa nos impide reflexionar y valorar lo verdaderamente importante, aquello de lo que no se puede prescindir. Y es ahí donde la Iglesia tiene mucho que decir. A pesar de los ataques que viene sufriendo y que siempre sufrirá, tenemos que decir con humildad, pero con rigor y conocimiento de causa, que la Iglesia está donde nadie quiere estar. ¿Somos conscientes del papel que está ejerciendo la Iglesia en nuestros días, tanto en colegios, comedores sociales, centro de inmigrantes o en prisiones? Y los cristianos, ¿estamos dispuestos a seguir este legado? ¿Hemos comprendido lo que significa entenderse como seguidores de Cristo? ¿Somos y seremos capaces de transmitir y vivir la esperanza que Cristo nos anuncia en estos tiempos que parece diluirse la misma idea de Dios? En definitiva ¿nos convertiremos las cristianos en la voz de los sin voz?